Una proposta artística a cura de Rita Andreu amb la participació de les artistes Mar Arza, Azahara Cerezo, Anna Dot, Irma Marco i Bartomeu Sastre i amb la complicitat dels centres educatius Freta, Escola Pia Santa Anna i els instituts Miquel Biada, Alexandre Satorras i Josep Puig i Cadafalch.

Zona intrusa és un projecte artístic i educatiu, iniciativa i producció del M|A|C (Mataró Art Contemporani), adreçat als centres d’educació secundària i batxillerat de Mataró, que cerca apropar-hi l’art contemporani amb l’objectiu de produir un espai crític de coneixement i experimentació.

En aquesta edició, Zona intrusa proposa pensar al voltant de les paraules i del llenguatge, elements invisibles però imprescindibles a l’hora de relacionar-nos amb els altres i amb el món. Si ens preguntem quin sentit tenen o per a què utilitzem les paraules, a priori la resposta podria resultar senzilla: les paraules són unitats amb un significat concret, que, articulades unes amb les altres, ens permeten donar forma i expressar pensaments. Són una eina que utilitzem per designar allò que existeix i que, en principi, ens permet comunicar-nos els uns amb els altres. Al mateix temps, però, i no menys important, les paraules i el llenguatge no només designen, sinó que creen realitats en si mateixes.

La proposta de Zona intrusa d’enguany, doncs, posa èmfasi en un seguit de pràctiques que utilitzen la paraula, el text i el llenguatge com a matèria primera o com a elements al voltant dels quals suscitar una sèrie de reflexions.

L’element intrús

Cada palabra dice lo que dice y además más y otra cosa  (Alejandra Pizarnik)
Joan Andreu + Cultural Rizoma

Element intrús de «Zona intrusa 12.Prendre la paraula» from Mataró Art Contemporani on Vimeo.

L’element intrús és l’element que vehicula el projecte plantejat a Zona intrusa. Al llarg de les diverses edicions, aquest element ha anat prenent diverses formalitzacions, però sempre ha mantingut aquest caràcter aglutinador de la proposta, amb la voluntat que la seva incidència transcendeixi més enllà dels grups que participen activament en el projecte i en faci partícips la resta d’alumnes de l’institut.

Per a aquesta 12a edició de Zona intrusa, hem proposat un artefacte interactiu per tal d’anunciar l’arribada del projecte a cada institut. Es tracta d’un panell construït amb llums led en el qual es pot llegir un fragment d’un poema de l’escriptora argentina Alejandra Pizarnik que afirma el següent: Cada palabra dice lo que dice y además más y otra cosa. A través de la programació d’una sèrie de sensors de moviment, depenent de la distància que els alumnes prenen respecte a l’artefacte, la instal·lació encén únicament una sèrie de paraules d’aquesta frase, generant, d’aquesta manera, variacions sobre aquesta frase inicial, disparant-ne així nous sentits.

Mar Arza + Institut Alexandre Satorras
Addicionari

Estirant el fil de la frase de l’Alejandra Pizarnik, Mar Arza planteja una aproximació a la naturalesa de les paraules, la relació que estableixen amb el seu context i els significats que sorgeixen més enllà de la seva literalitat. Preguntant-se per la possibilitat i/o la necessitat de l’existència d’altres paraules, proposa la creació conjunta d’un addicionari; no un manual i recull de dicció, de com s’escriuen i què signifiquen les paraules (diccionari), sinó un mecanisme d’addició que permeti construir noves paraules i nous significats per a allò que encara no podem anomenar, i que puguin afegir-se a un diccionari sempre incomplet.

Azahara Cerezo + Institut Miquel Biada
Reprendre la paraula

Es calcula que cada dia s’envien més de 6 milions d’emojis. Tenint en compte que s’intercanvien més de 45.000 milions de missatges, es pot calcular que, de cada set missatges, un és un emoji. Actualment, ja s’està plantejant si es tracta d’un llenguatge universal o si són símbols culturalment específics i són objecte d’estudi des de camps diversos, entre ells la semiòtica. La proposta d’Azahara Cerezo es basa en treballar amb els emojis amb l’objectiu de reflexionar al voltant dels seus usos, la seva codificació, el subtext (i context), els codis compartits, les múltiples reapropiacions i, en última instància, del seu paper en relació amb la nostra creixent cultura visual, a través d’una sèrie d’exercicis de re/traducció.

Anna Dot + Escola Pia Santa Anna
Atac de parauplinosi

El projecte d’Anna Dot per a l’Escola Pia Santa Anna se centra en la naturalesa del llenguatge, entenent-lo com una eina que ens permet comunicar-nos i relacionar-nos amb els altres i que es transforma depenent del grau de proximitat que establim entre uns i altres. El taller proposa la creació d’un lèxic propi, a partir de la creació d’una sèrie de paraules inventades, que funcionen a la manera d’un argot propi dels grups que participen en el projecte.

Irma Marco + Escoles Freta
Llegir entre línies

Què és el que amaguen les paraules? El llenguatge és un sistema compartit que ens permet comunicar-nos i entendre’ns entre nosaltres i, al mateix temps, diferenciar-nos de la resta. A partir de l’anàlisi d’una sèrie de tècniques que s’han utilitzat al llarg de la història per encriptar paraules i discursos, Irma Marco proposa la traducció d’una sèrie de missatges personals dels alumnes a textos inintel·ligibles que s’instal·laran a diversos llocs de l’institut i que tan sols seran comprensibles per aquells que comparteixin i coneguin els codis emprats.

Bartomeu Sastre + Institut Josep Puig i Cadalfalch
Frases, frases, frases!

La proposta de Bartomeu Sastre per a l’Institut Josep Puig i Cadafalch se centra en posar atenció i treballar
el text com a matèria pròpia de les arts visuals. Partint d’una reflexió al voltant del material textual que ens acompanya durant el nostre dia a dia -on trobem textos? com ens hi relacionem?- i, després d’analitzar alguns referents provinents de les arts i la cultura visual, s’activa un taller pràctic en què es treballen una sèrie d’enunciats amb la finalitat d’alterar l’espai i el context en els quals s’acaben inserint.